diumenge, de juny 05, 2005

Cabreres - BTT 2005 (II)

Bé, després de l'avituallament vam tenir unes baixades per pista que l'única difucultat que hi havia era que de quan en quan et trobaves algun tros que estava enfangat i ho havies de pasar en decisió perquè sinò et podries trobar que es gires la roda de davant i anessis a terra. Passat esta zona, tornavem a pujar fins arribar a l'anomenat Corriol de Pixanúvies. Un corriol molt estret i que sembla que després de passar jo un cicliste va caure i va fer una retenció d'una hora. Manolo inclòs m'ha dit que va haver de vindre l'helicopter a rescatar-lo.


Després Corriol Pixanúvies

Passat el corriol ja venia una baixada per trialera on abans ja avissaven de les dificultats de la baixada.

Cartell d'avís

Finalment arribaves a l'avituallament on et donaven un salsitxa i un refresc.

Avituallament salsitxes

D'allía, a continuació anaves en direcció a Rupit. Passat un quilometre de l'avituallament tenies l'opció de triar entre recorregut llarg i curt. Jo vaig tirar pel llarg sense saber que em trobaria. I no em vaig equivocar. Anaves fen una baixada fins arribar al salt de Sallent. Allí una vista impressinant.

Salt de Sallent

D'allí arribabes a Rupit. Llàstima no parar-me perquè vaig veure que era un poble molt bonic. Despés de Rupit continuació fins a Tavertet. Per pujar fins a dalt de tot, on hi havia un altre avituallament on donaven aigua i barretes energètiques, unes últimes rampes que quasi et quedaves clavat. Jo vaig aconseguir pujar amb el plat menut i pinyo més gros. El canvi de la bici responent sense problemes.

D'allí, continnuació fins el Cos on hi havia un quart avituallament. Amb més taronges. A partir d'allí podies decidir entre acabar els 50KM i seguir fins completar els 70. Jo vaig decidir per completar els 50km. El tros final, fins arribar al pobre de l'Esquirol, un baixada per una zona que et maxaca les mans i tot el cos. allò per bicis de doble suspensió. I finalment, arribada a la meta.

Pot ser l'any que ve repetim.

1 comentaris:

Manolovik ha dit...

Solo una puntualización, al chico que se llevaron en helicóptero fué llegando ya a meta, en esas bajadas que te dejaban machacado... por cierto, yo no llevaba suspensión ni adelante ni atrás. Con dos cojones!!! Si pese a lo que dije, yo repitiría pero también la podríamos hacer en cual quier época del año, no hace falta hacer tanta masificación... por cierto, la semana que viene voy a la Quebrantahuesos. CON DOS COJONES!!!

 
Lleugerblog © 2008