BARÇA!! Campió de la Champions a París

I ja van 2. Primer Wembley, el 20 de maig de 1992 i ara París, el 17 de maig de 2006.

Aquí va la fitxa del partit.

2 - FC Barcelona: Valdés; Oleguer (Belletti, m.71), Puyol, Márquez, Van Bronckhorst, Edmilson (Iniesta, m.46), Deco, Van     Bommel (Larsson, m.61), Giuly, Ronaldinho y Etoo.

1 - Arsenal: Lehman; Eboué, Touré, Campbell, Cole, Gilberto Silva, Cesc Fábregas (Flamini, m.74), Pirés (Almunia,     m.19), Hleb (Reyes, m.85), Ljungberg y Henry.

Gols: 0-1, m.37: Campbell. 1-1, m.77: Etoo. 2-1, m.81: Belletti.

Arbitro: Terje Hauge (NOR). Va mostrar cartulina groga a Eboué (m.22), Henry (m.51), Oleguer (m.69) i Larsson (m.90+3). Va expulsar amb roja directa a Lehman (m.18).

Incidencias: Van assistir al partit uns 80.000 espectadors en la final de la quinzena edició de la Liga de Campions celebrada a l'Estade de France de Sant Denís (París). Nota: Jo al final no vaig ser-hi.

Uff...casi!!

Quina llàstima!!

Ahir la tarde em truca un àmic que va a París amb una altre amic comú. Resulta que aquest, s'ha posat malalt i que no sap si podrà agafar avui l'autobús cap a París per veure la final de la Champions entre el Barça i l'Arsenal. Després de rumiar-ho be, i fent números li he dit que si. Que jo anava a París.

Avui al matí he estat esperant tot emocionat per la possibilitat d'anar a París. Però finalment el nostre amic s'ha recuperat!! D'una banda ha esta un sentiment de pena però d'altra banda, els 175€ més el que m'haguès pogut gastar per allí m'ha deixat un sentiment de tranquilitat. la meua economia estos dies no està massa per tirar cohets i això em deixa descansat.

Bé, a la propera!!

Ferran

Radiohead, per quan el nou àlbum

Mentres no hi ha cap novetat sobre el que penso un dels millors grups
dels últims temps. Aquí dono informació sobre qui son i la seva discografia.

RAdiohead són:

* Greenwood, Colin
* Greenwood, Jonny
* O'Brien, Ed
* Selway, Phil
* Yorke, Thom

I en quan a la discografia tenim:


1993 Pablo Honey EMI
1995 The Bends EMI
1997 OK Computer EMI
2000 Kid A EMI
2001 Amnesiac EMI
2003 Hail to the Thief EMI


Ascensió al Pedraforca.

EL passat dilluns dia 31 d'octubre vaig fer per segon cop l'ascensió al Pedraforca una de les muntanyes mítiques del nostre país. Ja és el segon cop que corono el cim. La primera va ser l'any 2003. L'any passat,el 2004, vaig intentar-ho amb una expedició de Masdenverge però degut al mal temps va ser impossible completar la pujada. Aquest cop, tot i que de pujada ens vam trobar gent que reculava per l'amenaça de pluja, la boira i el vent (coll del Verdet), vaig poder treurem l'espina clavada de l'any passat i vaig fer cim.

El Pedraforca amb 2497m no és que sigui de les muntanyes més altes de Catalunya però si que és molt característica. Té 2 com dos pics (Pollegó Superior i Inferior) i al mig una Enforcadura (tartera).

La pujada és molt divertida. Es deixa el cotxe en un mirador, Mirador de Gresolet (1.530 m), i en 15 minuts arribes al Refugi Lluís Estasen (1.640 m). Aquí nosaltres vam esmorzar mentre queia una lleugera pluja i observavem que la ruta nostra estava totalment coberta. Un cop aquí pots pujar per l'Enforcadura o pel coll de Verdet (2.270 m) (jo sempre ho he intentat pel coll).

Es va per darrera del refugio i anem pujant fins El Collell (1.845 m). Travessem el canal de Riambau i girem a l'esquerra en direcció a la gruta de las Orenetes que es l'inici de la fuerte pujada del canal del Verdet (1.950 m). Al coll del Verdet sempre m'he trobat que fa molt de vent. Aquest cop vaig anar preparat i portava un estel (tipus parapent) que no vaig poder fer-lo volar perquè les condicions meteorológiques ens obligaven a donar-nos pressa.

Un cop arribem al coll ja ens apropem a la grimpada final, la part més divertida però a la vegada la que s'ha d'anar en més de compte. Jordi em va comentar que l'any passat es va matar un suís aquí. El camí per on hem de grimpar esta indicat amb pintura groga. Un cop fet la grimpada del principi anirem 'crestejant' fins arribar al cim.

Després de les fotos de rigor i observar les magnifiques vistes que es poden apreciar des del cim, es baixa fins l'Enforcadura. D'allí podem veure les dos vertents, la de Saldes (d'on venim) i la de Gósol. La baixada és per una tartera que no és difícil (és qüestió d'agafar la tècnica) però si que es fa una mica pesada. Un cop arribem abaix, ja tirem al'esquerra per una sendera que ens porta un altre cop fins al refugi. I d'allí al cotxe i cap a casa.

Camí de Sant Jaume (I)

Tot i que ja fa quasi un mes que vaig fer el Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago) vull explicar bàsicament algunes coses que pot ser serveixin d'ajuda per qui vulgue fer-lo algun cop.
Per començar, de Camins de Sant Jaume n'hi ha diversos. El camí Francés, el de la Plata , el del Nord. Jo vaig optar pel tradicional i el que fa la majoria que és el Francés, que va de Roncesvalles o Jaca fins a Santiago. Això representa un total de 757.5Km. Evidentment, en 9 dies que tenia per caminar no podia fer tot el troç per això vaig començar des d'Astorga fins a arribar a Santiago. Això representa uns 255Km. Les etapes que vaig fer al final van ser:

Etapa	Origen	Final	Km
1	Astorga	Rabanal del Camino	20.7
2	Rabanal del Camino	Ponferrada	Km
3	Ponferrada	Pereje	Km
4	Pereje	Hospital de la Condesa	Km
5	Hospital de la Condesa	Sarria	Km
6	Sarria	Ventas de Narón	Km
7	Ventas de Narón	Melide	Km
8	Melide	Alto de Santa Irene	Km
8	Alto de Santa Irene	Santiago de Compostela	Km