dilluns, de desembre 05, 2005

Radiohead, per quan el nou àlbum

Mentres no hi ha cap novetat sobre el que penso un dels millors grups
dels últims temps. Aquí dono informació sobre qui son i la seva discografia.

RAdiohead són:

* Greenwood, Colin
* Greenwood, Jonny
* O'Brien, Ed
* Selway, Phil
* Yorke, Thom

I en quan a la discografia tenim:


1993 Pablo Honey EMI
1995 The Bends EMI
1997 OK Computer EMI
2000 Kid A EMI
2001 Amnesiac EMI
2003 Hail to the Thief EMI


diumenge, de novembre 06, 2005

Ascensió al Pedraforca.

EL passat dilluns dia 31 d'octubre vaig fer per segon cop l'ascensió al Pedraforca una de les muntanyes mítiques del nostre país. Ja és el segon cop que corono el cim. La primera va ser l'any 2003. L'any passat,el 2004, vaig intentar-ho amb una expedició de Masdenverge però degut al mal temps va ser impossible completar la pujada. Aquest cop, tot i que de pujada ens vam trobar gent que reculava per l'amenaça de pluja, la boira i el vent (coll del Verdet), vaig poder treurem l'espina clavada de l'any passat i vaig fer cim.

El Pedraforca amb 2497m no és que sigui de les muntanyes més altes de Catalunya però si que és molt característica. Té 2 com dos pics (Pollegó Superior i Inferior) i al mig una Enforcadura (tartera).

La pujada és molt divertida. Es deixa el cotxe en un mirador, Mirador de Gresolet (1.530 m), i en 15 minuts arribes al Refugi Lluís Estasen (1.640 m). Aquí nosaltres vam esmorzar mentre queia una lleugera pluja i observavem que la ruta nostra estava totalment coberta. Un cop aquí pots pujar per l'Enforcadura o pel coll de Verdet (2.270 m) (jo sempre ho he intentat pel coll).

Es va per darrera del refugio i anem pujant fins El Collell (1.845 m). Travessem el canal de Riambau i girem a l'esquerra en direcció a la gruta de las Orenetes que es l'inici de la fuerte pujada del canal del Verdet (1.950 m). Al coll del Verdet sempre m'he trobat que fa molt de vent. Aquest cop vaig anar preparat i portava un estel (tipus parapent) que no vaig poder fer-lo volar perquè les condicions meteorológiques ens obligaven a donar-nos pressa.

Un cop arribem al coll ja ens apropem a la grimpada final, la part més divertida però a la vegada la que s'ha d'anar en més de compte. Jordi em va comentar que l'any passat es va matar un suís aquí. El camí per on hem de grimpar esta indicat amb pintura groga. Un cop fet la grimpada del principi anirem 'crestejant' fins arribar al cim.

Després de les fotos de rigor i observar les magnifiques vistes que es poden apreciar des del cim, es baixa fins l'Enforcadura. D'allí podem veure les dos vertents, la de Saldes (d'on venim) i la de Gósol. La baixada és per una tartera que no és difícil (és qüestió d'agafar la tècnica) però si que es fa una mica pesada. Un cop arribem abaix, ja tirem al'esquerra per una sendera que ens porta un altre cop fins al refugi. I d'allí al cotxe i cap a casa.

dimarts, d’octubre 25, 2005

Camí de Sant Jaume (I)

Tot i que ja fa quasi un mes que vaig fer el Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago) vull explicar bàsicament algunes coses que pot ser serveixin d'ajuda per qui vulgue fer-lo algun cop.
Per començar, de Camins de Sant Jaume n'hi ha diversos. El camí Francés, el de la Plata , el del Nord. Jo vaig optar pel tradicional i el que fa la majoria que és el Francés, que va de Roncesvalles o Jaca fins a Santiago. Això representa un total de 757.5Km. Evidentment, en 9 dies que tenia per caminar no podia fer tot el troç per això vaig començar des d'Astorga fins a arribar a Santiago. Això representa uns 255Km. Les etapes que vaig fer al final van ser:












EtapaOrigenFinalKm
1AstorgaRabanal del Camino20.7
2Rabanal del CaminoPonferradaKm
3PonferradaPerejeKm
4PerejeHospital de la CondesaKm
5Hospital de la CondesaSarriaKm
6SarriaVentas de NarónKm
7Ventas de NarónMelideKm
8MelideAlto de Santa IreneKm
8Alto de Santa IreneSantiago de CompostelaKm

dimecres, de juny 22, 2005

Fredes-Paüls (II)

L'he tornat a completar. En esta 9a edició he tornat a completar la Fredes - Paüls. Temps final 10h 44min., menys de les 11hores que havia dit. A més he de reconéixer que hem vaig trobar prou be. Pot ser la part final, la de la baixada a Paüls va ser l'únic moment en que vaig patir de veritat. Aquesta vegada no la vaig fer sol sinò que em va acompanyar el meu amic Albert. Ell la feia per lliure ja que no s'havia inscrit. He de reconéixer també que el fet d'anar amb algú altre parlant i comentant la jugada fa que no li dones tantes voltes a les coses i que el trossos més pesats es facin més llevaderos.

Un cosa esta clara i és que hi ha moments que et planteges si l'any que ve la tornaràs a fer. La veriatat és que quan estava fent-la meu lantejava però després d'haver passat uns dies i haver-me recuperat crec que ho decidiré quan arribe el moment.

Un apunt més. Aquest any es va fer récord de la prova. 4h. 56min. Jo no havia arribat a la meitat que el primer ja havia completat tot el recorregut. Hi ha gent que són autèntiques màquines!!.

dijous, de juny 16, 2005

Fredes-Paüls (I)

Este cap de setmana del 18 -19 juny 2005. Es realitza la Fredes-Paüls organitzada per la UEC Tortosa. Són 50KM que van de punta a punta dels Ports de Tortosa-Beseit seguint el recorregut del GR7 i que es realitzen majoritàriament de nit. La sortida es fa de Fredes a les 18h i jo calculo que en unes 11hores hauré completat el recorregut.

La Fredes-Paüls és la primera prova que vaig fer d'aquest tipus ara fa 6 anys. Va ser en la 3a edició on vaig fer un temps d'unes 9h i 20min. Fa tres anys, en la 6a edició vaig tornar intentar-ho però vaig abandonar a la meitat, a Caro i ara fa 2 anys, 7a edició, la vaig tornar a completar amb un discret temps d'11h i 42min.

dimarts, de juny 07, 2005

Gràcia - Montserrat

[en preparació]

diumenge, de juny 05, 2005

Cabreres - BTT 2005 (II)

Bé, després de l'avituallament vam tenir unes baixades per pista que l'única difucultat que hi havia era que de quan en quan et trobaves algun tros que estava enfangat i ho havies de pasar en decisió perquè sinò et podries trobar que es gires la roda de davant i anessis a terra. Passat esta zona, tornavem a pujar fins arribar a l'anomenat Corriol de Pixanúvies. Un corriol molt estret i que sembla que després de passar jo un cicliste va caure i va fer una retenció d'una hora. Manolo inclòs m'ha dit que va haver de vindre l'helicopter a rescatar-lo.


Després Corriol Pixanúvies

Passat el corriol ja venia una baixada per trialera on abans ja avissaven de les dificultats de la baixada.

Cartell d'avís

Finalment arribaves a l'avituallament on et donaven un salsitxa i un refresc.

Avituallament salsitxes

D'allía, a continuació anaves en direcció a Rupit. Passat un quilometre de l'avituallament tenies l'opció de triar entre recorregut llarg i curt. Jo vaig tirar pel llarg sense saber que em trobaria. I no em vaig equivocar. Anaves fen una baixada fins arribar al salt de Sallent. Allí una vista impressinant.

Salt de Sallent

D'allí arribabes a Rupit. Llàstima no parar-me perquè vaig veure que era un poble molt bonic. Despés de Rupit continuació fins a Tavertet. Per pujar fins a dalt de tot, on hi havia un altre avituallament on donaven aigua i barretes energètiques, unes últimes rampes que quasi et quedaves clavat. Jo vaig aconseguir pujar amb el plat menut i pinyo més gros. El canvi de la bici responent sense problemes.

D'allí, continnuació fins el Cos on hi havia un quart avituallament. Amb més taronges. A partir d'allí podies decidir entre acabar els 50KM i seguir fins completar els 70. Jo vaig decidir per completar els 50km. El tros final, fins arribar al pobre de l'Esquirol, un baixada per una zona que et maxaca les mans i tot el cos. allò per bicis de doble suspensió. I finalment, arribada a la meta.

Pot ser l'any que ve repetim.

divendres, de juny 03, 2005

Fent una pause. Exàmen.

Ho sento però tinc dos coses per acabar: la Cabreres 2005 i la Gràcia - Montserrat. Però és que tinc demà examen d'anglès i primer tinc que acabar-ho. Quan ho tingue ja continuarés en la història.

Demà faig l'examen per tant: sort!!

dilluns, de maig 23, 2005

Completada la Gràcia - Montserrat (II)

Aquí teniu una mostra de la meva targeta de ruta i del buff que em van donar a l'arribada.



Tranquils que demà comento una mica el recorregut i detalls de la marxa

diumenge, de maig 22, 2005

Completada la Gràcia - Montserrat (I)

Per tercera vegada ja he completat la Gràcia - Montserrat. Han estat 14 hores de patiments. 14 hores de donar voltes al mateix: qui m'ha manat fer això quan estaria millor a casa sentat al sofà o davant del meu ordinador. I és que durant 14 hores hi ha temps de tot. Des de patir com mai fins a la tranquilitat d'arribar a un punt de control per recuperar forces amb tot el que et donen de menjar i beure.

Des que em vaig apuntar fa uns anys a la Fredes - Paüls he fet també una Matagalls - Montserrat (2001) i aquesta de Gràcia - Montserrat. I una de les coses que tinc clares és que prefereixo anar sol perquè així vaig al mau ritme. Durant bona part del recorregut sempre et trobes molta gent. Per tant, tot i que vas sol, a la vegada et trobes acompanyat.

Be, sino passa res demà explicaré més curiositats d'aquesta Gracia - Montserrat

divendres, de maig 20, 2005

Demà dissabte: Gràcia - Montserrat

Demà dissabte 21.05.2005 es realitza la 18a marxa de Gràcia - Montserrat una tradicional passejada de 58Km que es realitza cada any per al mes de maig. Aquest serà el tercer cop que la faig. Elprimer cop no ho recordo, el segon l'any passat i aquest serà el tercer.

L'organitzador és de UEC de Gràcia. Les dades són:

  • Data: 21 i 22 de maig de 2005
  • Puntuable: VIII Copa Catalana de Caminades de Resistència 2005
  • Distància: 58 km
  • Desnivell total: 4200 m
  • Temps màxim: 18 hores
  • Guiatge: Diverses senyalitzacions - full de ruta. El color de la cursa és el groc i també cintes groc-negre
  • Avituallaments i controls: 7 punts d’avituallament, i controls de pas
  • Sortida: Dissabte 21 de maig, entre les 17 i les 18 h (plaça de Rius i Taulet. Gràcia, Barcelona)
  • Arribada: Plaça del Monestir de Montserrat. El control es tancarà a les 12 h del diumenge dia 22
Jo crec que si tot va be, arribaré cap a les 9 del matí. M'ho emprenc en molta tranquilitat. L'important per mi és acabar. Ara, ja us puc assegurar que acabes destrossat.

dilluns, de maig 16, 2005

Cabreres - BTT 2005 (I)

La Cabreres-BTT és un trobada de bikers que dura 2 dies i que culmina amb una sortida en BTT per la zona de l'Esquirol, Rupit, Cantonigros. Sembla que que és la 3a més important d'Europa.

Doncs be, jo vaig ser aquest any!!. Va ser el meu amic i company de feina Manolo qui em va animar a provar-la. Doncs be, així vaig fer. Vaig pagar els 25€ de la inscripció i em vaig presentar a l'Esquirol amb la meua Schwinn tota neta de l'últim cap de setmana.

De principi jo em vaig posar al darrera d'un grupet de 6 o 7 en direcció a la sortida. Vaig veure que el recorregut sortia a fora del poble. Confiava trobar-me en Manolo i els seus companys per fer junts el recorregut. Total que quan portava un quart d'hora pedalejant vaig veure que cada cop ens allunypevem més del poble. Total que vaig preguntar a uns altres ciclistes i em van dir que això era totalment lliure. L'únic que necessitava és tenir el meu dorsal i la targeta per l'avituallament i l'obsequi corresponent. Total que si havia de tornar enrera sense saber si Manolo ja havia sortit, vaig decidir continuar sol ( be, sol és un dir perquè arriben a participar fins 4000 bikers).

Qua portava 4km i en plena pujada vaig rebre la trucada del meu amic avisant-me que estava a la sortida del poble. Vam quedar que ja ens trobaríem més endavant. Total que vaig continuar pujant i pujant. Era unes rampes prou bones per despejar-te totalment. Penseu que el dissabte el Barça havia guanyat la lliga i el partit havia acabat al voltant de les 12h de la nit. Total que entre últims preparatius i amb els petardos del carrer, fins prop de la 1 de la matinada no vaig poder dormir. I a les 5 a l'aire.

Be continuant amb la pujada jo anava tranquilament pujant al meu ritme, adelantant gent que fijo que a la baixada em passarien. Finalment en arribar a dalt hi havia el primer avituallament on hi havia aigua i trossos de taronja tallada.


per Ferran


per Ferran


per Ferran


Espereu el proper capítol!!!

dijous, de gener 20, 2005

Tot i que no vaig molt per la montanya, o al menys, no tan com voldria, ja fa temps que anava detràs d'unes bones botes de montanya. Ara fa 9 mesos vaig quedar-me sense les meues primeres botes de trekking. Eren unes Boreal, una mica pesades i que sempre m'havíen destrossat els peus. No tenies Gore-Tex ni res però recordo haver-les fet servir per la neu i en cap moment m'havia traspassat l'aigua. Després de 10 anys, amb les botes pràcticament noves (externament) resulta que inexplicablement la sola es va partir. (crec que guardo unes fotos de com van quedar).

A partir d'auell moment, tot i que no portava pressa perquè no les necessitava, estava buscant unes botes que fossin més lleugeres i si pot ser amb Gore-Tex. Finalment les he trobat. És el model Chiruca Doñana.

Aquí us ensenyo la foto.


per Ferran

dimecres, de gener 19, 2005

Botes Gore-Tex Chiruca.

Tot i que no vaig molt per la montanya, o al menys, no tan com voldria, ja fa temps que anava detràs d'unes bones botes de montanya. Ara fa 9 mesos vaig quedar-me sense les meues primeres botes de trekking. Eren unes Boreal, una mica pesades i que sempre m'havíen destrossat els peus. No tenies Gore-Tex ni res però recordo haver-les fet servir per la neu i en cap moment m'havia traspassat l'aigua. Després de 10 anys, amb les botes pràcticament noves (externament) resulta que inexplicablement la sola es va partir. (crec que guardo unes fotos de com van quedar).

A partir d'auell moment, tot i que no portava pressa perquè no les necessitava, estava buscant unes botes que fossin més lleugeres i si pot ser amb Gore-Tex. Finalment les he trobat. És el model Chiruca Doñana.

Aquí us ensenyo la foto.


 
Lleugerblog © 2008