El meu boli.

Si este és un homenatge al meu boli. Un boli al que li tinc molt de carinyo. I és que quan treballes amb més gents els bolis donen molt a parlar. Tenen vida pròpia. Apareixen i desapareixen sense més. Be més aviat desapareixen. Sembla que vaiguen d'excursió. i quan més els necessites ja no estan.

Va haver un temps que els posava el meu nom i no se perquè però tornaven sempre al seu lloc. Des de que ho deixat de fer han fugit tots, s'han emancipat. Be no tots. El meu boli rosa al que li tinc molt de carinyo continua en mi. Crec que ningú té pebrots d'agafar-lo. La qúestió és que sempre el tinc al lloc i quan el necesito. Per això crec que es mereix este post.