Més sobre la Conor Zippy

PRINCIPALES CARACTERISTICAS:

• Cuadro licencia Dahon de aluminio 7005-T6 con soldadura Tig Plus y nuevo diseño.
  


• Potencia acero regulable en altura y plegable.
  


• Horquilla acero unicrown.
  


• Manillar Conor recto.
  


• Caja pedalier con eje de aluminio sellada.
  


• Plato de aluminio 52T.
  


• Frenos Promax de aluminio.
  


• Bielas de aluminio.
  


• Pedales planos plegables.
  


• Piñón shimano MF-TZ06.
  


• Cambio Shimano TY-22 de 6 velocidades.
  


• Llantas Alex de aluminio 20"x1,5.
  


• Neumáticos Kenda 20x1,75"
  


• Viene equipada con guardabarros delantero y trasero, transportín trasero, timbre en el manillar y caballete lateral.
  


• Disponible en color Aluminio y en color Negro (i blau cel).
  
  
• Peso: 11,9kg.

Bicis plegables

Arran del regal d'estos Nadals he estat mirant molta informació al respecte. Com el seu nom indica una de les característiques principals de es bicis plegables és això, que es poden plegar. El preu varia segons la facilitat per plegar-se. A banda podem considerar altres coses com ara si són d'alumini o d'acer, cosa que repercuteix en el pes. També el tamany de roda: de 20'', 16'' o 14'' (una BTT estandard té 26'').

En quan a marques, el top-ten són les brompton. Són unes bicis que es pleguen en un plis plas. Nomès aixecant la bici ja es plega la roda de detràs. A més s'ha creat una cultura al voltant d'aquestes bicic. El problema és que són una mica cares amb preus rondant els 800€.(més info)



L'altre marca de bici plegable coneguda és la Dahon. Una mica més econòmica, amb preus a partir dels 400€ s'han populaaritzat per la seua fiabilitat. Fins i tot altres marques distribueixen models fabricats per Dahon com és el cas de Yeah o la mateix Conor Zippy (això meu van dir a una botiga on vaig anar a preguntar per la Zippy).



Un xic més barates hi ha les Nishiki, que són el mateix model que les Dahon però més barates. Després ja passem a les Yeah, les Conor, les Monty o les BH en preu per baix dels 300€ depenent de si són d'alumini o acer.

Per sota dels 200€ ja trobem models com el que per exemple promocionaven alguns diaris com El Periodico o La Vanguardia. En principi eren els models que havia mirat però revisant foros d'internet com el de bicicletasplegables em vaig convencer que millor invertir una mica més.

Regal per estos Nadal!

Ja he demanat el meu regal per estos Nadals.



És la bicicleta Conor Zippy. Una plegable amb una mica de cara i ulls. Ara que ha partir de l'1 de Gener canvio de pis a Barcelona i com que no se si podré tenir la bicicleta gran m'he decidit per canviar de bici.

La bicicleta en qüestió està en 3 colors: negre, plata i blau cel. El que a mi m'agrada és el negre!!. A la revista BikeZona mostra un test de la Zippy

Canvi de tendència: de la màquina al reguetón!

Últimament, cada cap de setmana, me dono compte que hi ha hagut un canvi de les tendències de la gent que es passeja per Amposta amb el cotxes en les finestres baixades. Abans sempre senties el BUM,BUM repetitiu de la música màquina. Ara en canvi veus molt que van amb seus cotxes tunning al ritme del reguetón.

Que serà en un futur? Com quedaria el meu Focus tunejat?

Des d'ahir ja tinc el Sony-Ericsson W810i

Be, ja he pogut provar, així per damunt, el nou mòbil Sony-Ericsson W810i. El que he pogut comprovar entre altres és:

• Els altaveus incorporats se senten de maravilla para lo menuts que són.


• El sintonitzador de ràdio és una meravella. L'únic problema és que reuqereix tenir o be els altaveus o el connector de mans lliures


• Tot i que és pronte, la bateria té una durada prou acceptable. El que gasta més és la reproductor MP3. En canvi, la ràdio gasta molt poc.


• La càmara de fotos té una qualitat prou acceptable. A més te molt paràmetres per jugar com ara balanç de blancs, macro, autofocus inclòs un petit flash incorporat.

• El software de connexió amb el PC éstà prou be encara que per exemple el software per carregar els MP3 és una mica limitat. Pensava que seria de l'estil del iTunes. (iluso de mi!!)
  
  
• Els auriculars de són justets. He connectat els meus i no té ni punt de connexió. La canya ha sigut quan he connectat els meus altaveus de l'ordinador .
  
  
• Els menús són una mica lents. No obstant té un parell de botons molt interessants: 1 d'accès al Walkman i un altre onpodem programar una sèrie d'accessos director. Jo ja he possat un accès directe a la ràdio i a la llum del flash (molt útil quan a les fosques has de buscar alguna cosa).
  
  
• Quan connectes el mòbil al PC amb el cable USB t'apareixen dos unitats diferents. Una de la memòria interna del W810i i l'altra del Memory Stick Pro Duo. Això fa que quan el vols desconnectar has de desconnectar les 2 unitats.

Aquí tinc un exemple de com queda una fotografia feta amb el mòbil.

Foto des de la terrassa del pis de Barcelona

Impressions de la 2a xerrada de Nits a l'Atic.

Ahir la nit vaig assistir a la segona xerrada de Nits a l'Atic celebrada al Casal d' Amposta. Tot i que esperava una xerrada més tècnica en quan al fenòmen blog i les eines que es poden fer servir, la impressió ha estat prou bona.

El ponent, Gustau Moreno, creador del blog La Marfanta ens va donar una visió global del fenòmen "blogger" a les nostres terres, explicant com ha notat un increment prou important del nombre de blogs de gent ebrenca. Jo la veritat és que tot i que fa molt de temps que vaig començar este blog no m'havia preocupat de veure si hi havia gent de les nostres contrades que fes el mateix però veig que això està molt estés.

Una de les coses que em va cridar l'atenció del ponent, periodista de professió, va ser que dedica una 5hores diàries al seu blog. Ufff!!, vaig pensar jo. Jo que només ho faig quan no tinc res més a fer.

Segons van dir a nit, el 3 de febrer es vol fer una trobada de blogaires de les Terres de l'Ebre a Tortosa.

Segona xerrada de les Nits a l'Atic

Aquest divendres dia 1 de desembre, es farà la segona xerrada de les Nits a l'Atic, organitzada per Atic2a.

El seu títol : "El moviment Blogger i el seu impacte a la societat"
Ponent: Gustau Moreno
Dia de realització: Divendres, 1 de desembre de 2006 a les 21:30
On?: Al Casal a Amposta, Ctra. Simpàtica,6, 43870 Amposta
Bloc del ponent:La Marfanta. Un bloc per saber què passa a Tortosa i les terres de l'Ebre

Després del bon regust que em va deixar la primera, intentaré vindre a esta segona.

Me canvio de companyia de mòbil i de mòbil

Després de més d'un any en Vodafone, me passo a Orange. En princip m'ha costat perquè tenia un bon contracte amb Vodafone però com últimament he tingut molts problemes amb els mòbils he decidit agafar-ne un en cara i ulls. Però com que no vull gastar-me dinerets he decidit fer el pas de portabilitat a Orange.

El mòbil que he agafat és el Sony-Ericsson W810i. Be més que un mòbil, ells el venen com un Walkman. Entre le coses que m'han ajudat a decidir-me ha estat que reprodueix MP3 i te radio FM. Porta una auriculars, a més d'uns petits altaveus. Càmara de 2 megapixels amb autofocus ( la meua digitals, la Canon A60 ja els te els 2megapixels). A més, el bo que te és que es conecta directament al PC per fer l'intercanvi d'arxius. El meu amic Jordi el te i està encantat.

En principi la portabilitat serà ha de ser el dia 5 de desembre però espero que, abans de marxar a Amposta este 'finde', el pugue passar a recollir.

18ª Marxa del Port

Fa unes hores que acabo d'arribar de fer la Marxa del Port en la seva edició XVIII. Estic una mica cansat, sentadet el sofaret del pis d'Amposta però molt satisfet. He de felicitar a la UEC de Tortosa per la seva perfecta organització així com per la selecció del recorregut. Estic encantat per lo que he disfrutat fent la Marxa.

L'inici començava a la Cova Avellanes i passava per Clots del Pastor, Barranc de Capatx, Font del Teix, Clot de Massana,Coll de Nàvic, Millers i acabant un altre cop a l'Àrea d'esbarjo de la Cova Avellanes. En total uns 20Km per fer-los en un màxim de 6hores. Jo he tardat unes 4h. i 25min. Per qui no volia fer tot el recorregut també podia acursar camí. S'ha de pensar que tot i que hi ha premis per als primers classificats, és una marxa merament popular.

Un cop arribats a Cova Avellaners, mos esperava un dinaret a base de caldo i salsitxes i butifarres en fesols. Per cert les butifarres estaven de muerte. A més teníem vi de la terra així com Coca-Cola o Fanta i per postres, mandarines i un pastisset en mistel·la. Després d'això m'he quedat com a nou.

Me sap mal haver-me deixat la càmara de fotos perquè les vistes han sigut impressionants i a més, feia un dia molt clar.

Avui MayuMana

Avui vaig a veure MayuMana. Ja explicaré que tal. No tinc ni idea de que va la cosa. Només se que fan com una mena de claqué-percusió.

Ja vam provar el Mini

Be, divendres vam anar al concessionari Muntanya d'Hospitalet a buscar el Mini. El concessionari, evidentment, també volia fer promoció de l'entraga del cotxe i és per això que vam haver d'esperar a que arribes el fotógraf. Mentres un empleat ens va ensenyar tot el funcionament del cotxe. Ah, i ens vam emportar un grata sorpresa.

Resulta que dijous que vam anar a buscar-lo ens vam trobar que el cotxe portava radio-casset. Si casset!!!. Heu sentit be. Anna i jo no vam comentar res a la gent del concessionari. En canvi si que vam parlar entre natros quan vam arribar a casa. Doncs be, resulta que per iniciativa pròpis ens el vam canviar per un radio-CD_MP3. Tot un detall per part d'ells.

Després de la sessió de fotos, vam marxar cap a casa, a recollir paquets i a Tomàs i després cap a Amposta i Masdenverge, a ensenyar-lo a tothom.

La sort és de qui la busca.

Gran frase i que vaig poder comprovar ahir. Us explico.

Anna em comenta dilluns que Gran Via 2 fa una promoció en que sorteja un mini. Ho ha llegit al Periodico. Per participar s'ha d'anar al Gran Via 2 amb anunci del diari sempre que en el teu numero de DNI sigui present un número 2. Que be, ella i jo complim aquesta condició. És per això que decidim anar dimecres 8 de Novembre a la tarde a provar sort.
ju
Arriba dimecres i tot i que al principi ens fa pal, decidim anar al Gran Via 2 a provar sort. Arribem allí i buscant la promoció, ens trobem en una de les cantonades la cua per recollir la butlleta participació. La cola surt fora de centre comercial. Decidim fer cua. Passats més de 20min. aconseguim el full. L'omplim i el dipositem a la urna del sorteig.

Una de les condicions és que el teu DNI no estigui caducat. Curiosament a la senyora de davant li passa això i no la deixen concursar. Marxa ressignada. Un segona condició és que s'ha de ser present al sorteig. Si surt la el teu número i no estàs present tornen a sortejar. És per això que les 2 hores que ens queden fins al sorteig ens el passem donant voltes i comprant.

Arriba l'hora. Molta gent expectant. Nosaltres ens situem en una possició una mica allunyada i pràcticament no sentim res. Diuen el nom. Em sona algun dels cognoms però no faig cas. Anna em pregunta m'han dit a mi? Jo contesto: "No que dius!!". Tornen a dir el nom. "Si!!, és ella". Jo pego un crit i corro cap al pis de baix pel passadís. Arribem on està el cúmul de gent i veig que tothom ens està obrint pas. A mi me recorda a les películes. En últim moment estan els de seguretat....

Anna ha guanyat. Els 2 estavem tan emocionats que ens desbordava l'alegria. Després. fotos, preguntes com ara "Que sents?", la gent que no ha marxat felicitant-nos. Realment inexplicable.

Demà ja anem a buscar-lo. Serà agafar-lo i marxar a Amposta a passar lo finde en la família. Tenim ganes d'ensenyar-lo i probar-lo. Mon nebot Tomàs ens acompanyarà en l'estreno. El que passarà jo ho explicaré!!.

Arròs en verdures

Ahir vaig preparar unmagnífic arròs en verdures. No n'he fet mai cap. Tampoc una paellata. És per això que algun dia havia de ser el primer!!.

Per fer-lo vaig usar:

• verdures
• 1 ceba
• 2 dents all
• 1 cartxofa
• 1/2 primentó vermell
• 1/2 albargínia
• 1 got (de nocilla) d'arròs + un grapat més
• el doble de caldo i una mica més.
• sal

Vaig pelar les verdure i les vaig rentar. En la paella vaig posar oli i vaig sofregir la ceba tallada i les dents d'alls (també tallats a trocets). Un cop comencen a dorar-se, afegeixo la carxova i el primentó tallat a trocets. Quan també veigue que comenen a estar dorats, afegeixo l'albargínia tallada a daus. Durant este procés he anat afegint oli per a que no s'apeguen les verdures. També, cada cop que posava verdures, les salava.

A continuació, quan he vist que estava tot més o menys sofregit, he tirat l'arròs per també sofregir-lo. Mentres he anat acalentant el caldo (és un truc que vaig veure a La cuina de l'Isma). Finalment he afegit el caldo i quan he vist que aquest s'ha anat evaporant, he tret la paella i l'he tapada en paper de diari durant 5min.

Resultat: Tot i que l'arròs m'ha quedat una mica duret estava per llepar-se els dits.

Possibles millores : podria haver tirat més caldo per evitar que quede l'arròs tan dur. També afegir alguna picada però tampoc calia.

Genial: http://wherethehellismatt.com

Internet és un món on els Frikis campen que dona gust. Aquí teniu un exemple amb molta gràcia.

Ell és en Matt Harding, un americà que s'ha fet famós perque es dedica a gravar-se mentre balla en diferents llocs del planeta. Per mi és genial la seua forma de ballar. A més la música que ha utilitzat en el montatge acompanya.

Quin viatge!!

Això de la Hife no te nom. Acabo de vindre a Barcelona enllaunat en un bus en una calor insoportable. Quina odissea.

L'autobús sortia a les 18:15 d'Amposta. A Amposta hi ha 2 parades. Una és la de gasolinera Benet i l'altra la que hi ha davant de la Lira. Com que me cau més prop la de Benet jo estava a les 18h esperant estoicamnet l'autobus. Després de 20minuts arriba el bus. Erem en total 5 persones. Jo anava en Anna. I llavors sorpresa, el xòfer baixa i diu que només hi ha 4 places. I ens diu que si tenim cotxe podem anar a l'Aldea agafar lo que surt de Tortosa.

Sort que teníem un cotxe que ens portés llavors hem anat cap allí de pressa i corrents. Mentre jo pensava: quina putada la gent que deu estar a davanant de la Lira també s'emportaran sorpresa. Arribem a la parada que hi ha a l'entrada d'autopista i al cap d'un rato arriba el bus d'Amposta i que es veu que havia carregat a la gent de la Lira i l'Aldea. Quins collons (per segona vegada). Ens podía haver fet el mateix a natros.

I finalment encara ha tardat un quart d'hora el de Tortosa on estaven les places justes. Allò semblava un bus de ciutat com els de Barcelona. I no crec que fos el més adient per més de 2 hores de viatge. A més com he comentat, en una calor insoportable.

Però aquí a les nostres terres només tenim això, la Renfe o agafes el cotxe particular.

Avui Xavier Rudd

Esta nit vaig a veure que tal sona Xavier Rudd, un cantant i multi-intrumentista que és de l'estil de Ben Harper i Jack Johnson. És una mica una incognita però per el que he sentit sembla que pot estar be.

El concert és a la sala Apolo a les 21:30.

1 de novembre, Eleccions al Parlament de Catalunya

D'aquí poc ménys de 15 dies, l'1 de novembre, hi haurà les eleccions al Parlament de Catalunya. Després del tripartit tothom especula en qui formarà el nou govern de Catalunya. De moment i per el que diuen les enquestes sembla difícil que hi hagi un partit amb majoria absoluta.

La veritat és que la cosa pinta malament. En tan desgavell es fa difícil triar a qui votar. El que està clar que jo estaré a Barcelona el dia 1 i no crec que baixe a Amposta expressament a votar. És per això ue si em decieixo a fer-ho ho hairé de fer per correu. Tinc finc al 23 d'octubre per fer la sol·licitud.

Ja verem que faré....

Catalunya 2 - 2 Euskadi.

Ahir diumenge al Camp Nou davant de quasi 60.000 espectadors. Gran festa per a la reivindicació de les seleccions tant la catalana com la euskalduna. Evidentment les lectures poden ser moltes diverses segons el cantó de d'on es mira. Personalment, mentre no tinguem el reconeixement internacional ens hem de conformar amb aquests partits.

Nota: em poso falta per no poder assitir.

Foto: http://www.seleccions.cat

Concert de Ben Harper

Impressionat! Així és com podria definir el concert que ahir va fer Ben Harper al Palau Olímpic de Badalona. Van ser 2 hores de concert dividides en 3 parts i on va tocar cançons del seu últim disc "Both sides of the gun", així com de les resta de la seua discografía. Tot i creia que era més per concerts intimistes en sales petites la veritat és que el concert d'ahir em va demostrar que te prou solera per tocar en grans escenaris. A més acompanyat de la seva banda "The Inocent Criminals" on es nota que són músics de qualitat, va aconseguir encomanar la festa al públic. Brutal per mi va ser el començament de la 3a part amb el "Burn one down". En canvi la segona part on Ben Harper va sortir solet sentat en una butaca i amb cançons més intimistes es va veure que li pegava més a un escenari més reduït. Ara amb el xorro de veu que té ho cura tot. Aquí teniu el "setlist" del concert.

Set I:
• Glory & Consequence
• Faded
• Steal My Kisses
• Diamonds On The Inside
• Forgiven
• Waiting For You
• Morning Yearning
• Sexual Healing
• Please Don't Talk About Murder While I'm Eating
• Black Rain

Encore I:
• Another Lonely Day
• With My Own Two Hands
• I Shall Not Walk Alone

Encore II:
• Burn One Down
• Better Way

Feia temps que havia seguit la carrera i fins ara tenia tots els seus discs, però feia temps que no l'escoltava. En canvi després d'este concert crec que hauré de tornar a repassar millor la seua música.

A més també vaig sortir content perquè vaig decidir portar la meua camara Canon A60 i vaig tenir la sort que me va tocar detràs mateix de la barana des d'on apollar la camara i fer fotos prou acceptables. Aquí teniu una mostra d'alguna d'elles.

Viatge a Logronyo (II)

Quan vaig estar mirant el programa de festes de Logronyo una de les coses que vaig observar és que hi havia "encierros" com als San Fermins a Pamplona. Per això vaig pensar que estaria be veure un "encierro". És per això que el primer dia, després d'haver estat tota la nit de festa fins les 8 del matí, i després d'haver menjat l'esmorzar de l'hotel (salsitxes, bacon, truiteta,...), mentres los altres anaven a dormir jo vaig decidir veure els esperats "encierros". Quan anava cap allí on es feien ja m'imaginava com serien els encierros, semblants als de Pamplona però sense ser tan multitudinaris.

La decepció va ser meua quan vaig arribar allí i vaig veure que el que feien era un petit recorregut vorejant la plaça de bous on pràcticament no corria ningú. Els et podies apropar a les barreres sense problema. Despés d'això vaig decidir veure les vaquetes a dins. No res, només hi havia 3 o 4 que feien retalls la resta tonteries. Decididament, molt millor els d'Amposta que no això.

El que si que em va agradar era la plaça de bous. És una plaça que de fora sembla un pavelló. És semicoberta on només hi ha descobert la part de l'"albero".

Viatge a Logronyo

Fa un parell de caps de setmana que era festa de la Mercè a Barcelona i Santa Tecla a Tarragona, també eren festes a Logronyo, Festes de San Mateo. Ja mesos que los amics d'Amposta vam decidir fer una viatget de cap de setmana llarg a algun lloc on hi haguès festes locals. Les possibilitats eren quatre: Festes de Pamplona (San Fermín) cap al 7 de juliol, Donostia (semana grande), cap al 15 d'agost, Bilbao ("Aste Nagusi" o semana grande), l'últim cap de setmana 26-27 d'agost o Logroño (San Mateo) el 23-24 de setembre. Al final va guanyar Logroño. Cal dir que ja vam estar a les de Bilbao fa uns anys i era hora de canviar.

Vam estar allotjats a un hotel prop de la Catedral, és a dir, al meollo. Una de les coses que més em va agradar va ser el menjar. Aquí, igual que a Euskadi, hi ha molta tradició de menjar pinxos. La gent, abans de dinar o sopar els trobes voltant tota la part antiga de la ciutat anant de bar en bar a beure els seus vinets, canyes o sidres, mentre saboregen els diferents tipus de pinxos. Un dels que més em va agradar va ser els de xampinyons a la "calle Laurel". Es veu que és conegut per tothom que ha anat per Logronyo. També estaven boníssims els de pernil salat i formatge calent. I un dels que vam visitar molt va ser un que feien tapetes de marisc. No se quantes rondes de canyuts a la planxa vam fer.

Però a banda dels pinxos també hi ha menjar conssistent en els restaurants-assadors. Les truites de bacallà, espàrrecs, etc, i sobretot el xuletons. No se quants en vaig menjar estes festes. El que si se que encara estic intentant baixar els 2 quilets que vaig pujari. Ah, un consell. Si heu d'anar reserveu prèviament taula o sinò no menjareu.

11 de setembre

Tot i que cada cop es celebra menys, i perquè recentment ha hagut un altre fet històric com va ser la caiguda de les Torres Bessones (World Trade Center), crec que no em d'oblidar esta data 11 de setembre de 1714 que és el que toca a la nostra història. Que no es quedi mai en l'oblit!!.

Sortida en bici

Este diumenge, encara que estava cansat de l'excursió en barranc del dia anterior vaig decidir fer una sortida en la BTT. Al principi les cames pesaven però un cop estan calentes ja van soles. Des totes formes em sembla que tinc que fer-li una revisió completa a la bici perquè fa sorolls per totes bandes.

El recorregut va ser sortir des d'Amposta en direcció a Masdenverge. Volia anar per la Metro però hi havia 3 gossos solts i com em fan tan poca gràcia, he decidit anar per la costa Santa Fe. Un cop a Masdenverge he agaft el camí que surt del poli, detràs del camp de futbol i en direcció a la carretera que va de Santa Bàrbara a Ulldecona. Un cop he arribat al cruse, he agafat seguit la carretera fins arribar a l'indocador de la Font de l'Arbòs, és a dir, el camí vell d'Amposta. Per allí he arribat a la Font però sense entrar, he continuat cap a Godall. De Godall he creuat el poble cap a Ulldecona i d'allí he tirat a l'esquerra pel camí del "Mirador de Cap d'Asens". Aquest mirador porta fins les antenes de Godall, i d'allí tens una versió espectacular de les 2 valls del Montsià.

Un cop a dalt, cap a baix en direcció a Godall i d'allí tornada a Amposta pel camí de Masdenverge. Segons el contaquilometres crec que no arribava al 40Km.

Barranc de la Fou

Este dissabte he canviat la meua activitat de cap de setmana i he anat a fer un parrell de barrancs aquí al Ports: el barranc Cirerers i el barranc de la Fou. La decisió la vaig pendre ahir després de sortir per Amposta i quan ja m'havia pres unes quantes cerveses al Freestyle. Sisco i Pauet meu van comentar i jo enseguida vaig dir que si. I va haver moments que vaig pensar, pot ser he pres la decisió equivocada

El 2 barrancs són barrancs sec que es troben a la part senienca dels Ports. Per accedir s'arriba al pantano i es tira per la pista que surt cap a la dreta en direcció al salt del Robert. Després de deixar els cotxes al merendero de la Fou ems ha tocat fer una patejada d'hora i mitja fins arribar a l'inici del barranc Cirerers on més d'un ha maleït la decisió de vindre. Això de caminar costa amunt no agrada massa a la gent. Aquest barranc va a parar al barranc de la Fou.

Després de descansar una mica i de pendre un bon glop d'aigua hem decidit iniciar la baixada. Al primer rapel jo ja he pres mal. Les rascades a la cama ho certifiquen però res grau. Feia molt de temps que no feia rapel i tampoc és que sigue un expert. Ara la sensació ha estat brutal. Sobretot quan ens ha tocat fer el rapel més llarg del barranc: 30m. de paret recta. A banda d'això també ens ha tocat fer 2 pasos horizontals que en pricipi semblaven molt difícil però que al final han esta de lo més divertir de l'excursió.

La F2 Sunset Slalom torna!!

Avui he pujat 1 foto de les meues anteriors planxes de windsurf, la Tiga FreeR 288 i la F2 Sunset Slalom. Buscant fotos d'esta última he vist que, coincidint amb el 25aniversari de la primera F2 Sunset, la fàbrica de planxes F2 traurà ara a la tardor una edició especial : Sunset ltd. 2006. Per a nostàlgics.

Evidentment amb una tècnica de fabricació millorada, segons especifica la casa té un modern "shape" orientat al Freemove/Slalom que garanteix la màxima maniobrabilitat i una sortida al planeig instantànea. Permet fer servir veles de 5.0 a 7.5 m2 i portar aletes de 30 a 38cm amb una caixa del tipus Powerbox. Les seues mides són 250 x 62 cm amb volum de 104 litres i tecnologia Carbon Wood Sandwich.

Realment una preciositat.

The Arcade Fire

The Arcade Fire és un grup que l'any 2005 va tenir molt d'èxit amb el seu àlbum de debut "Funeral". Este és un àlbum on sembla que totes les cançons vaiguen lligades. Van actuar al Primavera Sound 2005 i sembla ser que el concert va estar molt be.

Doncs avui, mentre estava escoltant la radio per internet, en l'emisora Got Radio (Indie Rock) he escoltat un canço que no tenia sentida "Cold Wind". És per això que he anat al seu web per veure si tenien alguna novetat i sembla que estan preparant un nou disc. La canço esta éstava grabada en exclusica per a la sèrie Six Feet Under.

Mentre esperem a veure si treuen al nou àlbum.

Beslan i el 11S

Esta setmana es celebra l'aniversari de 2 fets històrics. Un va ser l'atac a l'escola de Beslan per part de rebels xetxens, l'1 de setembre de 2004. I l'altre va ser l'atac al World Trade Center l'11 de setembre de 2001.

Aquesta entrada ve donada perquè dilluns van fer un reportatge sobre Beslan a Cuatro. El seu títol era "3 dies de setembre" on explicava tots els fets des de la perspectiva de testimonis que van ser segrestats i que van poder sobreviure.

D'altra banda ara mateix acabo de veure un reportatge sobre la investigació dels fets de l'11S. El seu títol era "9/11. Les buscadores de la veritat". M'ha cridat l'atenció que en la comisió d'investigació del fets de l'11S es van destinar 10 vegades MENYS diners que en a comisió que va estudiar els fets de la Monica Lewinsky.

Els estels del sud

Quan estava escrivint sobre la pujada del dissabte a La Foradada i mentre buscava informació del refugi d'Ulldecona, del que no recordava el nom, vaig trobar la travessa "Els Estels del Sud" per els Ports de Tortosa-Beseit. Els estels del sud és una travessa molt semblant als Carros de Foc, que es fa al parc d'Aigüestortes, o els Cavalls de Vent, que es fa a la Serra del Cadí. Consisteix en fer un recorregut per tota la zona passant pels diferents refugis.

En el cas del Estels del Sud, el recorregut consta de 5 etapes.

• Refugi de Caro - Paüls
• Paüls - Arnes
• Arnes - Beseit
• Beseit - Refugi de Font Ferrera
• Refugi de Font Ferrera - Refugi de Caro-

Si voleu més informació ja podeu visitar el web: Els Estels del Sud

"El caçador de cocodrils" ha mort

Este matí, revisant el Meneame m'he assabentat de la mort de Steve Irwin, el famós presentador del programa "El caçador de cocodrils". Aquest programa el feien fins fa poc a TV3 i es caracteritzava perquè Steve es posava en situacions aparentment complicades i tractava en tot tipus d'animals, principalment cocodrils. Una de les situacions més famoses va ser quan li va donar de menjar a un cocodril mentre en l'altra ma portava lo seu xiquet de poc mesos.

Sembla que la mort s'ha produit mentre rodava un documental fent submarinisme a la gran barrera de coral al nord-est d'Austràlia, quan un Manta-Ratjada, li ha clavat el filó (l'agulla de la cua) al pit, molt a prop del cor. Normalment la Manta-Ratjada no es verinosa per l'home però el fet que la picada haigue estat prop del cor ha estat fatal.

Pel que he llegit Steve Irwin estava situat a sobre de l'animal quan ha passat el fatal accident. La mort ha estat pràcticament immediata.

Curiosament ja fa una any havia sentit que havia mort atacat per un cocodril però sembla que era una Llegenda Urbana. Ara però és totalment cert.

Pujada a la Forada

Un cop a l'any acostumo a pujar a la Forada. És una tradició de cada estiu. Este estiu encara no ho havia fet i és per això que avui dissabte he decidit pujar. Veient que en tota la tarde no havia fet prou vent per navegar i per passar la tarde mirant la tele, he agafat lo camelback i la càmara de fotos i cap a munt.

A la Forada es pot pujar des de molt llocs. Jo normalment acostumo a fer-ho des de la Ràpita. També es pot fer des d'Amposta o com vaig descobrir fa un parell d'anys, des del refugi d'Ulldecona l'Enric Aguadé, situal al barranc de l'Astor.



Per fer-ho des de la Ràpita, es va en cotxe fins a l'esplanada anomenda el Cocó de Jordi. Allí deixem el cotxe i començem a caminar per un camínet cap a amunt. Passats uns 2 min. en trobem un senyal on indica les dos vies de pujada: directe cap a la Forada ( 55min. ) o passant per la Font de Burgar i el Mas de Matarredona (1h 15min.). Decideixo pujar per la via directa ja que l'altre l'he fet massa vegades. La pujada és més empinada i al principi notes que te fa falta l'aire però te la bonica visió de la Ràpita i de la Ribera. Després d'uns 40min. arribo dalt en tan mala sort que la boira no deixa veure res de l'altra banda. És a dir, que em quedo sense puguer veure la magnífica vista de la bahia dels Alfacs. És per això que deprés de les fotos de rigor del "forat", decideixo tornar. Fins ara sempre havia baixat cap a casa però este dissabte he decidit continuar a investigant per veure el que hi ha en direcció Alcanar on hi ha el Mas d'en Comú.

I valia la pena. He trobat el Mas que encara quedava una mica lluny i també ho trobat el camí que va cap al refugi d'Ulldecona. Ja tinc dos coses noves per fer. El proper dia, en més temps, intentaré fer el trajecte fins a Ulldecona i tornar. Evidentment hauré d'anar més preparat. Només en aigua ho tinc magre. I també, de cara a l'hirvern, intentaré pujar un a dia des del refugi d'Ulldecona.

Avui és el Blog Day

Sembla que avui és el dia del blog. 31 d'agost, 3108, les lletres es semblan a la paraula blog. Per això vaig a posar 5 blogs de diferents llengües per promocionar altres blog.

1. Hacktivate your mind

2. Just a citizen 2.0

3. Scottie's Adventures

4. Falsa Profeta

5. Deepfried Cigarettes

Escoltant radio per Internet.

Fa poc que tinc l'ordinador portàtil i és allò que intentes no posar-li massa porqueria de programes. Un d'ell és el reproductor de música/video que faig servir el Windows Media PLayer que porta per defecte el Windows. Anteriorment havia tingut el Winamp o últimament feia servir el ITunes. Però com que el Media Player ja funciona m'estic acostumant a ell. I com no això fa que hagi investigat i haigue trobat alguna funcionalitat interessant. Aquest és el cas del sintonitzador de ràdio.



Aquest sintonitzador de ràdio porta una llistat prou important de radios que pot escoltar per internet. Bàsicament hi ha de música i estan classificades en diverses categories. Doncs gràcies a aixo, he trobat una ràdio que es diu Got Radio i que posa música independent. Així pot trobar Tom Yorke, Flaming Lips, Pj Harvey, Clash, i un sinfin de grups. A més, en el reproductor et surt informació com ara el nom del grup/cantant, títol de la canço i àlbum al que pertany. Inclòs pots tribar-te una foto de la portada del disc. Això permet conneixer nous grups.

Realment estic enganxat!!

Després d'haver estat una fora del meu lloc habitual, ara al juliol vaig tornar a Bellvitge. I en arribar m'he trobat l'hotel ja acabat, l'hotel Hesperia Tower.

Aquest hotel-centre de convencions és un 5 estrelles. També hi ha un centre Spa. I també un MediaMarkt. Per cert això de "Yo no soy tonto" crec que és al contrari. Els preus no són tan econòmics com diuen.

Be aquí us deixo una foto de l'impresionant hotel, vista des de l'edifici on treballo. A dalt de tot, a l'"ovni", és un restaurant que el porta el mateix que porta el Can Fabes, el Santi Santamaria.

Cap de setmana de windsurf

Este cap de setmana l'he dedicat totalment a fer windsurf. Des de que tinc la nova planxa Tiga FreeX 281, amb el màstil de fibra de carboni de 4.90m i 1.8Kg de pes i amb les coses que em vaig comprar a Leucate (drisa i cordes d'arnés), tinc un equipet que és l'ideal per navegar a la zona.

Dissabte vaig poder planejar sense problemes tot i que al final, quan el vent va afluixar em va costar tornar a la platja. I diumenge, pel matí vaig fer el paperina per passar el temps, amb molt poc vent (hi havia moments que ni em movia). I per la tarde la cosa va canviar. Vaig poder planejar també però lluny de la platja. On millor es navegava era més a prop que la "Costa" que de la Ràpita. Allí, la mar estava més plana i el vent apretava més. Vaig xalar com un camello. Estic realment molt content de la compra que he fet!! Be ara només falta canviar cordes perque les tinc le dos que fan pena (una ja va petar en montar la vela el dissabte.

Aquí us mostro la zona per on navego jo. M'agradaria poder indicar la velocitat del vent però no tinc cap anemòmetre. És un dels gadgets que m'agradaria comprar. De moment aquí teniu el mapa:


Nota: La "Costa" és com li diem al poble a la zona entre la Punta de la Banya i la Punta del Galatxo, és a dir, a l'altra banda de la bahía.

Problemes d'enfoc

Sembla ser que tinc problemes per enfocar. Hauré d'anar pronte al poble per descansar. Primer tinc que veure la Supercopa d'Europa que es juga esta nit a Mònaco a les 20:45.

Sorteig de Champions 2006-2007

S'ha acabat el sorteig de la 1a fase de la Champions 2006-2007.

El resultats per al Barça (Grup A): Chelsea, Werder Bremen i Levski de Sofía. Casi res, el grup més complicat de tots.

Els altres grups han quedat així:

Grupo B: Inter Milán, Bayern Munich, Sporting, Spartak de Moscú

Grupo C: Liverpool, PSV Eindhoven, Girondins, Galatasaray

Grupo D: Valencia, Roma, Olympiacos, Shakhatar Donesk

Grupo E: Madrid, Olympique Lyon, Steaua Bucarest, Dinamo de Kiev

Grupo F: Manchester, Celtic, Benfica, Copenhaguen

Grupo G: Arsenal, Oporto, CSKA Moscú, Hamburgo

Com mantenir la taula de treball ordenada

Curiós article que ens pot ajudar a tenir la nostra taula ordenada. Per als desordenats com jo!!.

http://www.lifeclever.com/2006/08/21/10-tips-for-keeping-your-desk-clean-and-tidy/

No hi ha manera amb Amposta

Estic fent proves amb el buscador Technorati i la paraua Amposta per veure

si surt aquest blog en la búsqueda però no hi ha manera. No se que deu passar.

Tornaré a fer proves a veure si ho soluciono.

A Amposta a provar la planxa

Després d'anar a Leucate en Jordi i Fosfi, ja tinc ganes d'anar al poble per provar la planxa que vaig comprar. És una Tiga FreeX 281 de 152 litres. Crec que é la planxa ideal per navegar per el Delta. Ja us ho diré quan l'haigue provat.

Torno des d'Amposta

Després de molt de temps sense escriure, torno a estar per aquí. Quan ja s'han acabat les festes d'Amposta, l'estiu està més a prop d'acabar-se.

Primavera Sound 2006 (I)

Ahir dijous 1 de juny va començar el Primavera Sound. Este any vaig comprar l'entrada sense saber el cartell d'este any. Molt grups ni els conec per això he anat a veure una mica perdut però aquí estan les meues impressons.

Arribo a les 21:30 i vaig directe a l'escenari Rockdelux dy vueling. Allí toca The Drones i només aconsegueixo escoltar el final de la seva actució, per tant, no puc opinar

A les 22:00 toca Mazzoni a Fira. Sona be, indie pop en català-mallorquí.

22:30 un dels plats forts: Motörhed. Em fa gràcia el comentari d'inici del cantant Donde estan la chicas??. Després com ell diuen, Rock and Roll per un tubo. No és el meu estil però s'ha de reconéixer que són bons. I ganes no els fa falta. A més, ni una balada,quins cracks. Nota: después m'entero que el cantant té 61 anys. Casi res!!.

Al Danzka Cd Drome toca Why? a les 23:45. Grata sorpresa!! La primera de la nit. És nota grup amb un cantant en personalitat. Tots 3 tocan diversos intruments i el que més m'agrada és les cançons no sonen totes iguals com passa amb la majoria de grups. Em va fer gràcia un dels acompanyants que no parava de fer fotos passant per l'escenari. Que bo!!.

Al Rockdelux, un altre dels teòrica plats forts: Baby Shambles. En arribar, m'assabento que ell és el famós nóvio de Kate Moss, Peter Doherty, el que li proporciona la droga. Només vaig sentir 4 cançons. Feien bona pinta però ell anava tan malament i feia tantes pallassades que va les transicions entre cançons semblaven més una actuació de circ que una actuació musical.

Un altre cop al Danzka Cd Drome. Un dels pocs que conneixia. I'm from Barcelona. Podia ser una actuació divertida. I em quedo curt. Veure 29 persones sobre l'escenari, cada una vestida d'una forma diferent, alguns en les càmeres de video. Pareixia un grup que hagués vingut de viatge organitzat a Barcelona i que s'hagueesin posat a sobre un escenari a cantar un karaoke deprés d'un soparet en sangria. I en mig de tots, el cantant, Emmanuel Lungren. Els veies que seu estaven passant tan be que això va contagiar al públic, una mica fred fins aquell moment.

Al Fira, encra vaig poder anar a veure el 12 twelve. M'havien passat un disc d'ells i no m'havien convençut massa, però en directe canvien molt. No va estar gen malament.

Torno al Rockdelu, una altra actuació estelar: Yo la tengo. Per mi, que no el havia sentit massa estan be però per al concert van fer les cançon massa llargues en alguns moment i això va refredar el públic assistent.

Meny mal que l'ultim va ser bona. Els 2 Many Dj's. En alguns moments em va donar la sensació d'estar revivint aquell final de festa de Benicassim amb l'actuació de Ronocerôse. Les mescles de cançons brutals. Sobre tot, quan van posar una dels Arcade Fire.

Demà més!!

BARÇA!! Campió de la Champions a París

I ja van 2. Primer Wembley, el 20 de maig de 1992 i ara París, el 17 de maig de 2006.

Aquí va la fitxa del partit.

2 - FC Barcelona: Valdés; Oleguer (Belletti, m.71), Puyol, Márquez, Van Bronckhorst, Edmilson (Iniesta, m.46), Deco, Van     Bommel (Larsson, m.61), Giuly, Ronaldinho y Etoo.

1 - Arsenal: Lehman; Eboué, Touré, Campbell, Cole, Gilberto Silva, Cesc Fábregas (Flamini, m.74), Pirés (Almunia,     m.19), Hleb (Reyes, m.85), Ljungberg y Henry.

Gols: 0-1, m.37: Campbell. 1-1, m.77: Etoo. 2-1, m.81: Belletti.

Arbitro: Terje Hauge (NOR). Va mostrar cartulina groga a Eboué (m.22), Henry (m.51), Oleguer (m.69) i Larsson (m.90+3). Va expulsar amb roja directa a Lehman (m.18).

Incidencias: Van assistir al partit uns 80.000 espectadors en la final de la quinzena edició de la Liga de Campions celebrada a l'Estade de France de Sant Denís (París). Nota: Jo al final no vaig ser-hi.

Uff...casi!!

Quina llàstima!!

Ahir la tarde em truca un àmic que va a París amb una altre amic comú. Resulta que aquest, s'ha posat malalt i que no sap si podrà agafar avui l'autobús cap a París per veure la final de la Champions entre el Barça i l'Arsenal. Després de rumiar-ho be, i fent números li he dit que si. Que jo anava a París.

Avui al matí he estat esperant tot emocionat per la possibilitat d'anar a París. Però finalment el nostre amic s'ha recuperat!! D'una banda ha esta un sentiment de pena però d'altra banda, els 175€ més el que m'haguès pogut gastar per allí m'ha deixat un sentiment de tranquilitat. la meua economia estos dies no està massa per tirar cohets i això em deixa descansat.

Bé, a la propera!!

Ferran